ACTIVITAT 3

Com passa el temps…Ara ja tinc 30 anys i treballo en la construcció de la catedral. El més dolent de tot això és que han tirat casa meva a terra perquè el bisbe necessita més terreny. Amb la destrucció de la meva casa i que ja no ens agrada Norwich he decidit marxar juntament amb la meva dona cap a França.
Crec que és una gran injustícia ja que estic posant la meva pell en aquesta catedral i per culpa del bisbe m’ho han pagat així, estem decebuts.

ACTIVITAT 2

No m’esperava per a res que als meus 20 anys acabaria treballant a les latrines, és vergonyós. Jo havia de viure en un castell i amb totes les comoditats actuals, en canvi, ara passo fred, pateixo gana i estic a punt de perdre casa meva. El pitjor és que el meu amic és mort per culpa d’això, i jo em poso malalt sovint. He aconseguit treballar en algo millor, la construcció del Castell, però s’ha acabat aviat, així que al final he decidit acabar de treballar.

ACTIVITAT 1

Sóc l’Edmund de Norwich, demà mon pare i jo emprendrem un viatge cap a Canterbury, És entusiasmant descobrir món! Però el més important és el motiu pel qual viatgem; creiem que tindríem una oportunitat de recuperar tot el perdut parlant amb el bisbe. Si ell tingués una mica de compassió, segurament aconseguiríem algo.
Després d’haver perdut gairebé tot el que teníem, mons pares no saben aixecar cap. Jo em sento malament encara que sé que era inevitable. L’única part bona que aconsegueixo veure encara és que continuem junts, i no ens hem separat.
Ara, preparem el poc que ens queda per tenir previsions. Tant jo, com ell desitgem amb totes les forces tenir un cop de sort i obtenir el màxim possible de propietats, per almenys viure. Però també sabem que no serà un viatge gens fàcil i no ometrem cap pedra al camí. Trobaré molt a faltar la meva mare, i els meus amics, aquells que encara viuen.
Hauré de marxar aviat, ens aixecarem molt de matí per no tenir problemes, i començar un viatge que ens marcarà molt.