Sóc l’Edmund de Norwich, demà mon pare i jo emprendrem un viatge cap a Canterbury, És entusiasmant descobrir món! Però el més important és el motiu pel qual viatgem; creiem que tindríem una oportunitat de recuperar tot el perdut parlant amb el bisbe. Si ell tingués una mica de compassió, segurament aconseguiríem algo.
Després d’haver perdut gairebé tot el que teníem, mons pares no saben aixecar cap. Jo em sento malament encara que sé que era inevitable. L’única part bona que aconsegueixo veure encara és que continuem junts, i no ens hem separat.
Ara, preparem el poc que ens queda per tenir previsions. Tant jo, com ell desitgem amb totes les forces tenir un cop de sort i obtenir el màxim possible de propietats, per almenys viure. Però també sabem que no serà un viatge gens fàcil i no ometrem cap pedra al camí. Trobaré molt a faltar la meva mare, i els meus amics, aquells que encara viuen.
Hauré de marxar aviat, ens aixecarem molt de matí per no tenir problemes, i començar un viatge que ens marcarà molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada